Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parcs Post-naturals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parcs Post-naturals. Mostrar tots els missatges

 


El Palmerar d’Elx, una trama de palmeres que hui es treballa entre la palma blanca, els dàtils i el turisme, era en realitat un sofisticat sistema per a collir fruites i hortalisses.

Article publicat a AlicantePlaza.


 


De Sicília als Ports i des de fa milers d’anys, els humans han domesticat paisatges secs i remots amb el primer que tenien a mà.

Article publicat a ValenciaPlaza.

 


Entre els Arenals del Sol i Gran Alacant, esta zona humida resisteix la pressió urbanística del seu entorn... nodrint-se de les seues aigües brutes. 

Article publicat a AlicantePlaza.

 

 

 

 


Entre plantes eòliques, nuclears i hidroelèctriques, la Vall de Cofrents és el motor elèctric valencià. Una enorme infraestructura dissenyada pels humans amb una escala planetària.

 Article publicat a ValenciaPlaza.

 


Les llacunes de Rabassa són un dels ecosistemes post-naturals de la ciutat. Provocades per l’activitat humana, ara són l’hàbitat d’aus, insectes, amfibis i plantes en un paisatge de pel·lícula. 

 Article publicat a Alicante Plaza.

 


Un delicat equilibri va sostindre la vida a l’Albufera durant segles. Ara el llac intenta restaurar els excessos humans de les transformacions urbanístiques del “Desarrollismo”. 

 Article publicat a ValenciaPlaza.


Les llacunes de la Mata i Torrevella serveixen de despensa per a milers d’aus. Mentre arquitectes pensen com potenciar la seua biodiversitat, el confinament ha provocat la primera reproducció registrada de flamencs.

Article publicat a Alicante Plaza.