Des de la Revolució Industrial fins a la congestió de cotxes dels nostres dies, la salut ha sigut un motor d’idees per a dissenyadores i arquitectes. Ja el 1858 el paisatgista Frederick Law Olmsted va dibuixar el pla Greensward per al Central Park amb la intenció de ser “els pulmons de la ciutat”. En aquells temps, es considerava que els miasmes -residus de la terra i l’aire- eren els causants de malalties com la sífilis o el còlera.

Article publicat a Alicante Plaza.

Conta la llegenda que la deessa Atenea volia col·locar una enorme roca baix de la seua Acròpolis perquè estiguera més prop del cel. Però una notícia roïna va fer que se li caiguera la roca sobre la ciutat, formant el tossal de Licabetos. “Quan vas a Atenes no et porten a l’Acròpolis, vas al Licabeto que és d’on millor es veu l’Acròpolis. Si el castell de Santa Bàrbara és la nostra Acròpolis, el Tossal és el seu millor mirador”, conta devanit l’arquitecte Carles Gascó.

 Article publicat a Alicante Plaza.

Dels col·legis a les presons, encetem un viatge per analitzar com funcionen els grans espais de la ciutat. Hui coneixem com, després de trenta anys de planificació, el Parc Central de València estén el verd a les portes de l’Estació del Nord

Article publicat a Valencia Plaza.

L’arquitecte nord-americà Matthew Frederick explica al llibre ‘101 coses que vaig aprendre a l’Escola d’Arquitectura’ que “la carrera d’arquitectura és un monstre desconcertant i indomable que exigeix llargues i pesades hores, textos densos i, amb freqüència, una instrucció fastijosa”. Però a les aules de la Universitat d’Alacant no es queden a passar nits entre plànols i maquetes.

 Article publicat a Alicante Plaza.