L’arquitecte alacantí Salva Serrano conta els secrets del disseny paramètric per a dibuixar informació invisible a partir de dades… i també construir.

Article publicat a Alicante Plaza.

Balcons, centres comercials i l’enllumenat del carrer assenyalen l’arribada del solstici d’hivern. És sostenible fer-ho amb elements que no estan arrelats a la nostra terra?

Article publicat a ValenciaPlaza.


Dos oficines de Novelda i Alacant guanyen el prestigiós certamen Europan per projectar nous barris a Noruega i Àustria. Un estudi del Cap-i-Casal es fa amb una menció especial d’este guardó, origen del disseny del parc de l’Ereta d’Alacant.

Article publicat a Alicante Plaza.

Un seminari organitzat per l’alumnat del Màster d’Arquitectura de la UA analitza com orientar-se davant la previsió de col·lapse de la civilització occidental.

Article publicat a Alicante Plaza.


Entre llicències i certificats, l’ofici de l’arquitectura té algun valor més enllà dels monopolis que dóna l’Estat?

Article publicat a ValenciaPlaza.

Lluny de receptes màgiques i falsos gurus, oficines d’arquitectura es llancen a investigar i testar la capacitat de l’habitatge per viure millor

Article publicat a ValenciaPlaza.


Analitzem el plànol urbanístic que deixen els resultats de les eleccions generals. Per què tres de cada quatre veïns de Sidi Ifni – Nou Alacant no participen a les eleccions generals?

Article publicat a Alicante Plaza.

Amb l’evolució de l’ecologisme, la nostra relació amb els morts va apropant-se al contacte amb la resta de la natura. De cementeris aïllats de la ciutat a parcs on els cossos nodreixen vida.

Article publicat a ValenciaPlaza.


L’exhumació de Francisco Franco a Cuelgamuros és el primer pas per a la resignificació del monument a la dictadura. Però quina és la situació dels monuments franquistes a la Terreta?

Article publicat a Alicante Plaza.


Era difícil accedir per les barricades que s’havien instal·lat als carrers, però al cor de la ciutat l’Ajuntament d’Alcoi estava ennegrint-se entre les flames i el petroli. L’alcalde Albors havia disparat al sostre per a dissoldre la manifestació però tot va anar a pitjor. El 1873, a Alcoi les xemeneies creixien com a bolets. L’aigua del riu era el motor de les fàbriques: un terç dels 30.000 habitants treballaven a la indústria. El 7 de juliol de matí, setmanes després d’instaurar la I República Espanyola, la Primera Internacional -que tenia la seua seu espanyola a la capital del Serpis- convocava a totes les persones treballadores a la plaça de bous.

Article publicat a Alicante Plaza.

El lavabo és l’últim reducte de la segregació per sexes i algunes institucions ja estan acabant amb este binarisme. Quins pros i contres té este canvi?

Article publicat a ValenciaPlaza.


«Estamos en la entrada de mi edificio», señala Lola Alonso Vera con sorna. Al otro lado del aparato, Alfredo Payá Benedito busca aparcamiento en la ronda del campus. Ambos son arquitectos alicantinos y, hace ahora veinte años, cortaban la cinta de dos edificios que se han convertido en iconos de la Universidad de Alicante: la Escuela Politécnica IV —que acoge las aulas del grado en arquitectura— y el Museo de la Universidad de Alicante.

Article publicat a la revista Plaza.


Sí, hi ha bons arquitectes als qui se’ls cauen coses, com el mateix Bofill. Repassem cinc projectes problemàtics que són icones de l’arquitectura

Article publicat a ValenciaPlaza.


El sociòleg José Miguel Iribas va dedicar tota la vida a l’estratègia urbana, parant detall al cas de Benidorm. Fa vint anys va donar deu consells per al futur de la ciutat... S’han acomplit?

Article publicat a Alicante Plaza.


Les noves generacions passen més hores davant les pantalles o ara hi ha menys llocs per a jugar?

Article publicat a ValenciaPlaza.

Con la emergencia climática en ciernes, las crecidas de ríos y barrancos aumenta mientras los instrumentos urbanísticos quedan obsoletos.

Article publicat a Alicante Plaza.

Colònies, santuaris, marbre i aigua salada caracteritzen la geografia de l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà

Article publicat a AlicantePlaza.

Símbol de la ciutat genèrica, tots els aeroports del món s’assemblen. L’última parada a la València modernaés la porta de la ciutat.

Article publicat a ValenciaPlaza.




Macrourbanitzacions per a migrants i apartaments per a madrilenys, el turisme residencial ha fet patir a la Vega Baja la transformació total del seu territori.

Article publicat a AlicantePlaza.


Poblets de colors i emblanquits, penya-segats vertiginosos i castells abandonats conformen el paisatge de la Marina.

Article publicat a AlicantePlaza.


Entre colònies romanes i l’expansió industrial, el Baix Vinalopó és testimoni de milers d’anys d’evolució.

Article publicat a AlicantePlaza.



Trenta anys després de la seua crisi, noves mirades de dins i fora de València obrin nous camins per recuperar el mite de la Ruta del Bakalao.

Article publicat a ValenciaPlaza.


Molins, caves i fàbriques es mouen al ritme dels rius que baixen de la Mariola i l’Aitana, amagatalls disputats i habitats entre cristians i musulmans fins a la seua tràgica expulsió el 1609.

Article publicat a AlicantePlaza.


Deu fotografies aèries de 1956 i 2019 permeten analitzar les transformacions sobre el territori de l’Horta d’Alacant

Públiques o privades, del barri, de la urbanització o del xalet: la piscina articula la vida social dequi la té i de qui no.

Article publicat a Valencia Plaza.

Encara que l’Orgull LGTBI és una nit a l’any, els bars d’ambient construïren una xarxa d’espais segurs a Alacant

 Article publicat a AlicantePlaza.


L’allau de projectes per ampliar el Port de València posa baix la lupa l’impacte de la infraestructura sobre la ciutat.

Article publicat a Valencia Plaza.

Les fissures sobre els cavalls de la font de Llevant obri el meló sobre la ubicació de les mascletaes alacantines.

Article publicat a AlicantePlaza.
Desde 2008, el 'tardeo' ha trasladado el ocio nocturno de Alicante a las tardes de los fines de semana reconfigurando los flujos espaciales y temporales del centro de Alicante. Diez años después, el Acuario Mediterráneo situado en el entorno del tardeo, cierra debido a la muerte de decenas de peces. Durante la residencia artística que desarrollamos en el CC Las Cigarreras -dentro del marco de Estéticas Transversales lanzado por IDensitat- tres acciones construyeron un nuevo Centro de Interpretación desde el que reconocer los distintos intereses y los elementos materiales en disputa a partir de estos dos ecosistemas vinculados al ocio y a través del arte público.

El punto de partida fue el Acuario Mediterráneo situado en el entorno del Tardeo. Cuestionado por colectivos animalistas desde 2015 y cerrado definitivamente en octubre de 2018 debido a la muerte de decenas de peces, la Pecera cimentó esta construcción material, simbólica y efímera que expuso las relaciones entre la concepción de lo público y lo privado.

Un banco de peces sale del acuario abandonado y nada dando vida a espacios invisibles al ojo que forman parte del ecosistema del tardeo. Enrocats es una acción de ocupación del espacio público inspirada en 'Bodies in urban space' de Willi Dorner y busca investigar los flujos de movimiento en la calle Castaños, entre terrazas y festeros. Utilizando los cuerpos como herramienta, la acción evidenció el nivel de ocupación del espacio público que supone el 'tardeo'.

      

Durante la actuación, nos encontramos con varias actitudes. Desde grupos de mujeres que se unían puntualmente a la coreografía del banco de peces hasta la curiosidad ("están grabando un videoclip seguro") pasando por la apatía -casi vergüenza ajena- por lo que estaba sucediendo. La fricción de los cuerpos -de los suyos y los nuestros- provocó incluso situaciones violentas, especialmente entre hombres ubicados en las puertas de los pubs que visibilizaron su molestia por la disrupción en su rutina lúdica.


      

La cadena trófica de cualquier ecosistema establece las relaciones alimentarias entre las distintas especies animales. Con la segunda acción, Enxarxats, alrededor de una mesa redonda dialogaron vecindario, empresariado de la hostelería y académicxs para exponer los distintos intereses que afianza el Tardeo, dibujando sus relaciones sobre la propia ‘mesa de interpretación’.

Philip Tetlock en "El juicio político de los expertos" demuestra que las predicciones de especialistas acaban resultando erróneas. Lejos de romper el reparto de bloques entre vecindario y hostelería, las intervenciones del sociólogo y el arquitecto incomodaron alternativamente a cada agente. El diseño de la intervención no contó con romper las dinámicas preestablecidas -el conflicto pasó primero de las portadas de diarios al Pleno Municipal hasta llegar ahora a los juzgados- ni sirvió para bajar el tono.

Sí consiguió trasladar ideas sobre la mesa -dibujadas permanentemente- que no fueron capaces de movilizar la conversación. El clima del conflicto hacía que el vecindario percibiera esta acción como una legitimación de la autoridad de los hosteleros en el conflicto, pero el hecho de que tuviera lugar en el interior de una institución cultural les animó finalmente a participar. El guión de las preguntas -basado en la cadena trófica de cualquier biocenosis- facilitó que ambas partes reconocieran los distintos derechos e intereses: el vecindario puso en valor la propiedad de sus viviendas y la hostelería el balance de ingresos de sus locales.

      

Si los centros de observación de la naturaleza son usualmente cabañas aterrizadas como un OVNI en los ecosistemas naturales, el Centro de Interpretación del Tardeo es una morena móvil transportado por una decena de personas que recorrió con una audioguía los paisajes festivos del Tardeo. La introducción de un elemento disruptor como la Morena -una pieza de cartón de ocho metros de largo dibujada con diseño paramétrico- generaba una nueva alterización: si los peces eran observados en el Acuario, ahora los tardeantes son estudiados desde el interior de la Morena.

La Morena además replicaba uno de los factores que ha facilitado la eclosión del Tardeo. El diseño de esta fiesta tiene unas implicaciones físicas y ambientales muy específicas que hace que funcione, como las sombrillas. Colocadas durante todo el año hasta bien entrada la madrugada, construyen un espacio acogedor en invierno -junto a las estufas de gas y la cercanía entre las mesas- y protegido del sol en verano -teniendo en cuenta que la calle Castaños cuenta con la entrada directa de brisa marina y una sección estrecha con edificios altos que dificulta la entrada de sol-.

 A la vez, las sombrillas impiden que los «tardeantes» perciban que sobre las terrazas hay vecinos viviendo. En el conflicto material entre vecindario y hostelería, hay dos factores físicos que han propiciado intereses contrapuestos: la ocupación extensiva de terrazas en una calle peatonal y el ruido generado por centenares de visitantes durante el fin de semana. A través de las diez audioguías instaladas en la Morena, el visitante del Tardeo podía apreciar cómo el mobiliario de las terrazas accionaba las distintas controversias, a la vez que portaba una morena de cartón de ocho metros que provocaba esencialmente sorpresa entre los tardeantes.

A diferencia de lo que sostiene el manido discurso sobre el espacio público, no todas las relaciones que se viven en calles y plazas sirven para reforzar las relaciones entre el vecindario y/o los visitantes. Como señala Rosalyn Deutsche en Agoraphobia, el espacio público también acoge el conflicto.


Són la principal fàbrica de relats de la ciutat i reivindiquen el seu lloc a l’espai públic de València. Posem la qüestió sobre els museus moderns a la ciutat.

Article publicat a ValenciaPlaza.


Tots els règims polítics necessiten una arquitectura per a construir la seua visió del món. La seu de la CVMC i l’antiga presó Model sintetitzen el disseny a l’administració valenciana.

Article publicat a ValenciaPlaza
Una conversa amb sis activistes sobre la vida política fora de l’ajuntament.

Article publicat a Alicante Plaza.

El desenvolupament de Sociòpolis pretenia experimentar un nou urbanisme a la perifèria mentres al centre de la ciutat no volia viure ningú.

 Article publicat a ValenciaPlaza


Propostes faraòniques i xifres milionàries competeixen per seduir l’electorat alacantí. Ací deu idees eficients perquè Alacant afronte els seus reptes ja.

Article publicat a Alicante Plaza.

L'adaptació dels parcs zoològics a la consciència animalista obri la porta a replantejar el seu futur.

Article publicat a ValenciaPlaza


Des de fa segles, l’Alacantí pateix èpoques de sequera que ara s’estan agreujant. Les tècniques tradicionals i la nova gestió de l’aigua poden reverdir la ciutat mentres estimem el paisatge àrid.

Article publicat a Alicante Plaza.


Del campus de Blasco Ibáñez a Tarongers es pot fer un viatge de l’art-déco a l’arquitectura diagramàtica.

  Article publicat a Valencia Plaza.


Després d’anys de crisi financera, Alacant recupera les transformacions urbanístiques generant rebuig entre el veïnat. Què falla en la relació entre disseny i ciutadania?

Article publicat a Alicante Plaza.


Tracem el plànol de dos edificis de màxima seguretat. Del complex penitenciari a la perifèria de la ciutat al Centre d’Internament d’Estrangers al barri d’En Corts

 Article publicat a Valencia Plaza.


La iniciativa municipal a la Plaça Amèrica compleix deu anys i obri la porta a una nova manera d’entendre la convivència veïnal.

 Article publicat a Alicante Plaza.


Fa unes dècades que la ciutat va decidir aïllar les seues fires i congressos a la perifèria.

Article publicat a Valencia Plaza.

Durant segles han protegit als llauradors i han donat distinció a la burgesia. Entre la Condomina, Mutxamel i Sant Joan d’Alacant, una vintena de torres de l’Horta resisteixen la pressió urbanística mentres esperen nova vida.

 Article publicat a Alicante Plaza.


Dos auditoris marquen les dos etapes de la política cultural de l’autogovern valencià. Separades només per uns metres, l’antic llit del riu Túria “es va fer nostre” amb un ritme marcat per partitures

Article publicat a Valencia Plaza.


La proposta del Consell per a bastir un ecosistema d’innovació a Alacant ix del recinte de l’antiga Ciudad de la Luz per a vertebrar el front marítim de la ciutat. Així són les primeres propostes arquitectòniques per a l’Alacant tecnològica.

Article publicat a Alicante Plaza.


La Copa de l’Amèrica se celebrava a València el 2007 i necessitava una fita per contemplar l’eixida de les regates i recordar l’esdeveniment. Uns espectaculars voladissos units per un recorregut en espiral van conformar el còctel per generar una icona.

Article publicat a Valencia Plaza