'Venceréis pero no convenceréis': la importància de la comunicació en les polítiques urbanes

1. Des de les eleccions municipals de fa any i mig, molts activistes provinents de moviments socials, veïnals o ecologistes estàn governant als principals ajuntaments espanyols. Molts dels activismes s'han caracterizat per una resposta a la contra dels posicionaments dels poders establerts.

2. Eslògans com "No al soroll", "No a la línia d'alta tensió", "No a la cementera"... tenien fàcil resposta per part del poder econòmic, mediàtic i institucional: el progrés. I contra este marc mental del "progrés econòmic" rebotaven moltes peticions legítimes.

“Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta; pero no convenceréis, porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha.” Unamuno.

3. Molts dels nous regidors estan acostumats a fer propostes a la contra. Els mitjans els col.loquen en el "Prohibir per prohibir", "el no perquè no"; la gent percep que paralitzen la ciutat amb criteris arbitraris. És important comunicar bé les decisions perquè compten amb el suport de la majoria de la gent a les que van dirigides. Comunicar-les en positiu, generar nous significants, robar el marc mental a l'adversari i insertar-les a un relat de govern.

Conflicte d'interessos entre veïnat i empreses a Barcelona - Juan Barbosa / El País

4. No és el mateix "tancar el carrer al trànsit" que "obrir el carrer als vianants". Els periòdics titularan el primer, perquè es deuen als cotxes que s'anuncien en ell. Però el segon titular és en positiu i genera un nou significant sobre el viari, que hui assumim de forma natural que és per als cotxes, quan d'això no fa més de 50 anys.

Les polítiques de mobilitat sostenible milloren la salut, el comerç i el medi ambient; però acaben trascendint a l'opinió pública com una molèstia.

5. No és el mateix "reduïr el nombre de vetlladors" que "repartir l'activitat per la ciutat". Quan es titula el primer, el regidor es converteix en el aguafiestas del tardeo per a la majoria dels ciutadans, encara que ho faja per concil.liar amb el descans del veïnat. Si mentre redueïxes els vetlladors incorpores nous usos (jocs infantils, concerts, fins i tot banquets i arbres!) estàs canviant el significant de l'espai públic: del monocultiu del consum a la diversitat d'usos. En definitiva, reposiciones a la majoria de la gent (els músics que van a tocar, els iaios que asseuen als banquets, els xiquets que juguen) en la confrontació entre Ajuntament i hostalers.

No hi ha cap diferència entre un centre comercial i el Carrer Castaños: només reduïr el nombre de terrasses no farà que la gent ho deixe de percebre com un espai de consum. - Eric Carpe / Información

6. A una escala més territorial que urbana, ocorre el mateix amb el canvi climàtic. El relat és negatiu: polítiques contra el canvi climàtic hui per evitar l'Apocalipsi en 2050 o 2100. Però no és gens seductor: amb la "sostenibilitat" s'està pensant en les previsions d'un futur a llarg plaç. És més cert i convincent que el canvi climàtic ja està ací i combatre-lo millorarà ja la nostra qualitat de vida, perquè encara no és tard.

7. Hi ha casos clamorosos on l'opinió publicada no pot tapar la realitat, malgrat que afecte als interessos de l'establishment, com és el cas de la moratòria hotelera a Barcelona. Però en general, no es pot guanyar una ciutat amb una retòrica implícita de la prole contra las promotoras (almenys que ho diguen!); ni es pot excusar el bloqueig d'iniciatives en "la por als titulars".

8. Cal defensar estes accions oferint una alternativa en positiu. Perquè la consolidació de les polítiques que s'estan desplegant -i que afecten a poderosos lobbies com l'automobilisme o l'hostaler- depenen de la bona comunicació -i marketing- dels partits i dels governs; i a les xarxes socials està l'oportunitat de desplegar un relat que sintetitze l'acció de govern.